Durant el primer quadrimestre de l’any 2026 hem elaborat un estudi diagnòstic que analitza com s’estan comunicant actualment les accions i els processos participatius juvenils des de diferents serveis de joventut. La diagnosi ha combinat l’anàlisi de materials comunicatius, enquestes a professionals de joventut i entrevistes a persones joves i professionals de la comunicació. Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la col·laboració del Far Comunicatiu, SCCL i el finançament de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi parteix de la necessitat d’analitzar els reptes actuals en la comunicació aplicada a les accions i processos de participació ciutadana als serveis de joventut. Les estratègies comunicatives desenvolupades fins ara presenten limitacions per connectar amb les persones joves i afavorir una participació significativa en un context cada vegada més digitalitzat. Davant d’aquesta realitat, considerem necessari aprofundir en el coneixement de les pràctiques actuals tant de les professionals com de la joventut, així com conèixer els hàbits i formes de relació entre els canals de comunicació i la participació.
CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI
És evident que dir categòricament que “els joves no volen participar; només pensen en ells” és una afirmació mancada d’arguments. Els resultats que hem extret d’aquesta diagnosi, mostren que moltes dificultats de participació no tenen només a veure amb la manca d’interès de les persones joves, sinó també amb la manera com es comuniquen les propostes: missatges massa abstractes, falta de retorn, excessiva institucionalització o dificultats per generar confiança i sentiment d’impacte real.
La situació de cada servei de joventut és diferent. Alguns disposen de més recursos, altres menys. Quan la comunicació no disposa de recursos assignats específicament, sovint tendeix a quedar-se en un segon pla o a assumir-se de manera improvisada i complementària a altres tasques tècniques. Això pot derivar en comunicacions limitades i descuidades que dificultin, arribar, implicar i mantenir el vincle amb les persones participants.
En els processos participatius és clau entendre que la comunicació no és una part més, sinó que és un element orgànic de tot el procés. Comunicar no ha de servir únicament per anunciar les propostes o les activitats, ja que això pot generar una sensació al jovent de ser una mena d’actor propagandístic del procés participatiu. La comunicació s’ha de veure com una eina que ens ajudi a generar vincles i construir relacions amb les diferents joventuts. Generar confiança com un element previ a qualsevol estratègia comunicativa, com un element central de la comunicació en els processos participatius juvenils.
L’èxit de la comunicació amb persones joves passa per implicar-les i convertir-les en part activa, donant-los veu i agència en les accions comunicatives, buscant prescriptores joves o associacions implicades que ens ajudin a arribar a elles, per exemple. Si ho fem d’una altra manera, hi ha el perill de caure en enfocaments paternalistes o adultocèntrics o, fins i tot, massa institucionals que els provoqui rebuig i les allunyi de les propostes plantejades.
A partir d’aquí és necessari que els serveis de joventut dissenyin estratègies comunicatives que realment facin visible l’evolució dels processos participatius i que ensenyin resultats concrets, que facin retorn, que mostrin els impactes i, en definitiva, que expliquin què passa abans, durant i després de la proposta de participació.
No cal inventar-se formats nous, sinó tenir intencions comunicatives clares. Un mateix format pot ser mort o viu segons com s’utilitzi. L’estratègia comunicativa ha de partir d’una comprensió prèvia dels contextos, dels relats que es volen construir i de les formes de relació de les diferents joventuts.
La diagnosi ens confirma que el canal de comunicació més utilitzat tant per les persones joves, com per les institucions i els serveis de joventut, són les xarxes socials i, especialment, Instagram. Aquest canal facilita el contacte amb les persones joves, però no és suficient. És per això que es recomana combinar-ho amb accions presencials, lúdiques o comunitàries que ajudin a generar vincle i proximitat.
Lligat a això, l’estudi també ha posat sobre la taula que cal treballar la comunicació visual no només des d’una perspectiva informativa, sinó també des d’un vessant estètic, entenent que la imatge, el format i el disseny també condicionen, i molt, la manera com les persones joves perceben i s’apropen a les accions i processos participatius.
Finalment, i pel que fa a comunicació accessible, els resultats mostren que hi ha una tendència a incorporar una certa mirada inclusiva en les comunicacions, especialment pel que fa a la representació visual i a la voluntat d’evitar estereotips. Però és important entendre la inclusió no només com una qüestió d’imatge o representació, sinó també com la capacitat de construir estratègies comunicatives que facilitin que diferents perfils de joves se sentin interpel·lats i convidats a participar.
SEGÜENTS PASSOS
Un cop realitzada la diagnosi, s’ha treballat en una guia metodològica per a l’assessorament dels serveis de joventut a l’hora de definir estratègies comunicatives en el marc del foment i suport de la participació juvenil local. També hem elaborat un pla de formació per la Bastida per seguir millorant la nostra tasca d’acompanyament i assessorament.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Promou i finança: Generalitat de Catalunya
